| Nascut a Barcelona el maig de 1845, i mort a Madrid el 2 de maig de 1897. Com a periodista va fundar i dirigir, a la primera d'aquestes capitals, els setmanaris La Pubilla, Lo Nunci i el diari La Jornada; a Madrid va ser redactor del Rhin, Amèrica, La Revolució, La Democràcia, i, principalment, La Iberia. També va col·laborar amb Un troç de paper, El Imparcial i altres publicacions.
Pel que sembla, en el primer viatge del dramaturg a Madrid, en passar per l'estació de Binéfar va sentir cantar a un cec mendicant la jota, tan popularitzada després, de la Dolores. Li va servir primer per a un romanç, publicat a Un troç de paper, i després per al drama que amb el títol del nom d'aquesta dona llegendària es va estrenar, amb enorme èxit, el 10 de novembre de 1892, al Teatre Novedades, de Barcelona, sent la seva protagonista María Guerrero; el drama va ser convertit més tard en òpera pel mestre Tomás Bretón, servint també el seu argument per a diverses versions cinematogràfiques, per ser continuat en altres produccions teatrals, com La filla de la Dolores (Luis Fernández Ardavín, 1927) i El que va ser de la Dolores (José María Aceve , 1933), i també ser difós pel cançoner popular. Com a autor de teatre, a banda de l'esmentada obra, el més notable de Feliú i Codina són els altres drames del cicle rural i regional: Mel de l'Alcarria (Castella), Maria del Carmen (Múrcia) i La real moza (Andalusia). Feliú i Codina va ser també novel·lista, en castellà i en català, amb La Dolores -explotant el seu èxit comercial-, La Dida, Lo rector de Vallfogona i Lo Bruch. (Pedro Montón Puerto).
Font: calatayud.org
| |