|
| Ebook | |
| | | |
|  Ampliar | Títol: Matrimonis a Montserrat ó Buscant la perduda
Gènere: Humor , Teatre
Autor: Conrad Roure | |
|
| |
| Resenya:
"Matrimonis a Montserrat o Buscant la perduda: Anada en dos actes i en..." de Conrad Roure és una obra còmica catalana escrita a finals del segle XIX. Ambientada durant una animada excursió al monestir de Montserrat, se centra en dos recent casats que no coincideixen —Bonifaci amb la jove Càndida i el jove Martí amb la Pona, la gran— i en Miquel, un pagès que busca ansiosament la seva dona Roseta. El to és musical i juganer, amb cors, danses i una sàtira suau d'excursionistes i funcionaris de poca monta, mentre la gelosia i el flirteig provoquen friccions còmiques. L'inici de l'obra comença en un vagó de tren ple de gom a gom amb destinació a Montserrat, on els viatgers canten, bromegen i coneixem les parelles, el jovial Narcís i Miquel, que admet que ha "perdut" la Roseta. Al monestir, l'allotjament s'organitza un al costat de l'altre, la gelosia de la Pona s'encén i, a la llum de la lluna a l'ermita dels Apòstols, un maldestre ajuntament del Bruch proporciona un toc còmic abans que tothom balli una sardana. A les escenes del restaurant, els excursionistes brinden amb vi local mentre un fotògraf s'esforça per fer un retrat de grup; la Càndida interpreta un vals, la Pona assetja en Martí i en Miquel arruïna una foto cridant "Roseta!" mentre continua buscant. Pels camins de la Cova i cap a Sant Jeroni, un cor de mariners canta en un interludi panoràmic, i en Narcís finalment porta a en Miquel notícies tranquil·litzadores a través del missatge d'un comerciant que la Roseta està bé, mentre el grup es prepara per continuar la seva excursió, alguns amb rucs, altres a peu. (Aquest és un resum generat automàticament.)
| |
| | | |
|
| |
| | | |
| | | |
| | | |
|
| Autor | |
| | | |
|  Ampliar | Nom: Conrad Roure | |
|
| |
| Conrad Roure i Bofill (Barcelona 1841 - 1928) va ser un autor dramàtic i periodista català.
El seus articles de records i vivències publicats al diari "El Diluvio" van ser recollits en tres volums amb el títol de "Recuerdos de mi larga vida".
Llicenciat en dret, autor dramàtic i periodista. Formà part del grup de defensors "Del català que ara es parla", juntament amb Anton i Josep Feliu i Codina, Frederic Soler, Eduard Vidal i Valenciano, Albert Llanas... Aquesta tendència cultural s'oposava al català Jocfloralesc que proposaven els prohoms de la Renaixença.
Fou seguidor de Valentí Almirall, com molts d'aquest joves amics que van fer una evolució ideològica semblant, passant del Progressisme al Republicanisme Federal.
Fou director i únic redactor de la publicació El noy de la mare. Sota el pseudònim de Pau Bunyegas va participar a nombroses publicacions de l'època: "Un Tros de Paper", "Lo Gay Saber", "La Renaixensa", "La Ilustració Catalana", "La Campana de Gràcia", "L'Avenç", "L'Esquella de la Torratxa", entre d'altres.
A ell es deu la primera traducció completa al català(si bé indirecta, a través del francès) de la Ilíada.
| |
|
| |
| | | |
| | | |
|
| Llibres del mateix autor/s | |
| | |
| | |
| | |
| | |
|
|
| |