Vida i obra

Llicenciat en història per la Universitat de València, el 1970 fundà, amb altres companys, el Centre d’Estudis Teatrals de València, del qual se separà el 1972 per fundar amb el seu germà Josep Lluís Sirera. El Rogle, grup actiu fins el 1977 d’actitud molt radical i que només actuà en català. Les seves obres d’aquest període posaren en qüestió la Renaixença valenciana (Homenatge a Florentí Montfort, 1971, amb Josep Lluís Sirera) i assenyalaren la repressió de l’última postguerra: Plany en la mort d’Enric Ribera (1975), Tres variacions sobre el joc del mirall (1977).

Després d’aquesta etapa fou coautor, amb el seu germà, de la trilogia sobre la realitat social i política del País Valencià durant la Restauració formada per El brunzir de les abelles (1975), El còlera dels déus (1976) i El capvespre dels tròpics (1977), i de Cavalls de mar (1988, premi Crítica Serra d’Or 1989), A l’Edén me’n vull anar (o el judici celestial d’El virgo de Vicenteta) (1990), La partida (1991), el llibret de l’òpera El triomf de Tirant (1992), La ciutat perduda (1994), la trilogia Europa, formada per Silenci de negra (2000), Benedicta (2006) i Dinamarca (2019, premi Crítica Serra d’Or de teatre 2020 i premi Max 2020 a la millor autoria teatral) i El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia (2006). A banda, amb el seu germà publicà el teatre complet de Faust Fernández Casajuana (1993) i d’Escalante (1995).

Individualment és autor d’El verí del teatre (1978), la seva obra de més ressò internacional, Bloody Mary Show (1980), Arnau (1984), La primera de la classe (1985), La caverna (1993), Maror (1994), l’obra infantil La princesa del desert (1995), Punt de fuga (1999, premi Cavall Verd Jaume Vidal Alcover de teatre l’any 2000), Raccord (2005) i Trio (2015). Autor de la novel·la El company de viatge (1977), l’any 2000 estrenà una traducció i adaptació del monòleg d’Albert Camus La caiguda (2002), dirigida per C. Alfaro, i del mateix autor adaptà L’estranger, que el 2014 li fa valgué el premi Max a la millor adaptació teatral de l’any. 

Ha tingut una trajectòria notable també com a guionista de sèries de televisió, entre d’altres, a Televisió de Catalunya, Radiotelevisió Valenciana (des del 2016 Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació) i Televisión Española (Mi casa y yo, 1988-89; No emprenyeu el comissari, 1989-96; Russafa 56, 1993; Nissaga de poder, 1996-98; A flor de pell, 1996; Herència de sang, 1995-96; El súper, 1996-99; Temps de silenci, 2001-02; Mar de fons, 2006-07; Amar en tiempos revueltos 2005-12; Amar es para siempre, des del 2013).

Des de l’establiment de la Generalitat Valenciana fins el 1995 ocupà càrrecs en infraestructures culturals públiques, sobretot en l’àmbit de l’espectacle: del 1981 al 1984 gestionà els teatres de la Diputació, la Sala Escalante i el festival de teatre de Sagunt i fou l’impulsor de la renovació del Teatre Principal de València. Posteriorment ha estat cap del Servei de Música, Teatre i Cinematografia de la Generalitat Valenciana (1984-88), director del Teatre Principal de València (1990-93), cap del Servei de Promoció Cultural i Mitjans Audiovisuals de la Conselleria de Cultura (1993-95) i membre del Consell Rector de l’Institut Valencià d’Arts Escèniques, Cinematografia i Música (1987-88 i 1989-92). Posteriorment s’incorporà al consell territorial de la SGAE al País Valencià (2013). Ha estat professor associat de literatura espanyola a la Universitat de València i professor convidat a la Universitat de Chicago.

Bibliografia

Bartomeus, Antoni (1976): Els autors de teatre català. Testimoni d’una marginació. Barcelona, Curial, p. 99-114.

Carbó, Ferran (1993): “Rodolf Sirera i la renovació del teatre valencià”. Caplletra, 14, p. 189-210.

Fàbregas, Xavier (1972): “Josep Lluís i Rodolf Sirera, o la possibilitat d’un nou teatre valencià” (Pròleg), dins Sirera, Josep Lluís i Sirera, Rodolf: Homenatge a Florentí Montfort. Barcelona, Edicions 62, p. 9-12.

London, John (1996): “Josep Lluís i Rodolf Sirera”, dins George, David i London, John (ed.): Contemporary Catalan Theatre. An introduction. Sheffield, The Anglo-Catalan Society, p. 60-68.

Pérez González, Rafael (1994): “La desviació de les ciutats”, dins Sirera, Josep Lluís i Sirera, Rodolf: La ciutat perduda. València, Eliseu Climent, p. 7-19.

Pérez González, Rafael (1998): Guia per recórrer Rodolf Sirera. Barcelona, IT.

Ragué-Arias, María José (1996): El teatro de fin de milenio en España (De 1975 hasta hoy). Barcelona, Ariel, p. 174-176.

Rosselló Ivars, Ramon X. (1999): Anàlisi de l’obra teatral (teoria i pràctica). Barcelona / València, PAM / IIFV, p. 198-240.

Simbor, Vicent i Carbó, Ferran (1993): Literatura actual al País Valencià (1973-1992). València / Barcelona, IIFV / PAM, p. 185-186.

Tortosa, Virgilio (2000): “Panorama de la dramatúrgia valenciana dels 90”, dins Rosseló, Ramon X. (ed.): Aproximació al teatre valencià actual. València, Universitat de València, p. 187-260.

Font: enciclopedia.cat