| Ignasi Iglésias (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 19 d’agost de 1871 — Barcelona, 9 d’octubre de 1928).
Va néixer un 19 d’agost del 1871 a Sant Andreu de Palomar. Després de traslladar-se a Lleida, va descobrir el seu interès pel teatre, estrenant la seva primera obra allà l’any 1886. El 1888 va tornar a Sant Andreu per dedicar-se a l’art, però de seguida va decidir que volia dedicar-se al teatre.
Cap el 1893 va començar a escriure obres de tipus ibsenià com L’argolla. El 1896 va fundar, amb Jaume Brossa i Pere Coromines, el Teatre Independent i, amb Fructidor (1897), La resclosa (1899), Cendres d’amor (1900) i El cor del poble (1902) va reemprendre el seu teatre de projecció més important. La culminació arribarà immediatament amb Els vells.
Tot i l’èxit que havia aconseguit, cap al 1911 va entrar en una crisi literària i estètica agreujada pels nous plantejaments del Noucentisme. Però el ressò del seu teatre el va fer mereixedor l’any 27 d’un gran homenatge ciutadà. El 9 d’octubre de 1928, una crisi sobtada en la malaltia que patia li va produir la mort.
Els seus contemporanis el van anomenar el poeta del poble tant pel seu tarannà personal com per la seva obra literària.
Font: capapeus.wordpress.com
| |