|
| Autor | |
| | | |
|  Ampliar | Nom: Ramon Gomis | |
|
| |
| Reus, Baix Camp, 1946
Endocrinòleg i dramaturg.
Fundador i director de la companyia La Tartana (1969). El 1970 guanyà el premi Joan Santamaria amb Petita història d'un home qualsevol, quinze escenes ambientades a pagès (Baix Camp). El món de la gent de mar (Cambrils) queda reflectit a Vermell de xaloc (1972) i l'ambient industrial dels afores de Reus, a Llumí d'or (1975), una trilogia emblemàtica del compromís social en consonància amb l'època. Després d'onze anys allunyat de l'escenari, Gomis inicià una segona trilogia en què prengué més relleu el personatge: Capvespre al jardí (1986), que Lluís Pasqual muntà al Teatre Lliure i que obtingué el premi Crítica Serra d'Or (1990); Al fil de la mar (1992), una obra impressionista que presenta el drama del creador que s'aferra a un projecte ambiciós per conjurar la mort ineluctable, on ressona un homenatge a Fabià Puigserver; i El mercat de les delícies (1993). Ha conreat també la prosa de no-ficció amb Barques i fogons. La Frau (1990), Viatge a la Mar de la Frau (premi Narrativa Enciclopèdia Catalana 1992) o El Gabriel Ferrater de Reus (1997), una biografia del poeta. La seva tasca científica es desenvolupa a la Universitat de Barcelona i a l'Hospital Clínic, com a cap de la secció de diabetis, i a l'Institut Pi i Sunyer d'Investigacions Biomèdiques. Fou professor convidat a la Universitat Lliure de Brussel·les (1982-84) i ha obtingut diversos guardons per la seva recerca mèdica.
| |
|
| |
| | | |
| | | |
| | | |
|
|
| |